194

Running / Trailrunning

Andorra Ultra Trail Vallnord_MÍTIC_

15/07/2016

112,00 km

Andorra Ultra Trail Vallnord _MÍTIC_ 15/16/17_07_2016: Arribar el gran dia, la gran bojeria està apunt de començar. Bojeria? En dic bojeria, perquè apuesta no era la prova en la que em volia inscriure, peró per la Celestial no hi havien dorsals. Doncs, sense pensar-m’ho m’inscric per tal de poder fer un bon entrenamiento per la UTMB_ a la CCC. Sortida a ritme de batucada i castell de focs, direcció la Cortinada, Llorts, on s’inicià la 1era pujada i fins el 1er avituallament al Refugi Joan Canut al Pla de l’Estany, aqui iniciem l’ascens al Comapedrosa per la collada de Malhiverns, i coronem cim al so de gaita, impressionant!!! Ara toca descens fins al refugi comapedrosa, nou avituallament, i direcció a la Portella de Sanfons, puja i baixa, vorejant el Pic Negre i travessem el coll Petit, fem crestejem la carena fins al Port de Cabús. Ara toca descens fins a Setúria, i de nou pujem per les pistes d’esquí fins el Coll de la Botella, i quina il·lusió troba’m al Pedro Bonías al control, un plaer veure cares conegudes. Durant 3-4km ve un tram de descans, planer, on renou aquesta veu em sona, la Natalia Legey!! (Aquests del CEI són a tot arreu), em comenta que fa la Celestrail, i coincidim aquest tram fins que s’iniciar l’ascens al Bony de la Pica. I quines vistes, des del cim, que per cert és un 100cims. Fins aqui, tot força bè. 10h25min de ultra i 37km’s. Però el descens del coll de la Botella a Margineda, és llarg, dur, amb trams amb cadenes, molt vertical, on agafar-se a roques, matorrals, arbres, era necessari per no rodar cul avall. Arribant a Margineda els ànims eren dolents, em plantejo si continuar, allò estava sent dur. Però els ànims dels col·laboradors i voluntaris van poder amb la meva negativitat i decideixo abandonar l’avituallament i base de vida per continuar amb la Mític. Xino-xano de Margineda al Coll de Bou Mort, tal com m’indiquen els del control de sortida de margineda. la pujada mès llarga i dura del recorregut. Passem per les bordes dels Cortals de Manyat, la pujada està sent dura, molta calor, falta d’aigua, boca seca, por per deshidrata’m, pren sals… ai, no hi ha cap riu al voltant, el sol apretar molt… ufff!!! un control de pes, hi ha un refugi, és el refugi de Prat Primer, i per sort la font està funcionant (salvada). Encara queda 1km d’ascens i, un descens ràpid fins al refugi de Claror. Aprofito per menjar uns macarrons, una mica de caldo i ompli d’aigua…, i parada tècnica. Continuem amb descens fins al refugi de Perafita, tot passant per l’estany de la Nou. De nou del refugi Perafita toca ascens fins la collada de Maiana. Arribem a la vall de Madriu, i tot recordant la Marxa cap de Rec, ens enfilem suaument fins al refugi de l’Illa. El refugi de l’illa toca de nou pujada, això no s’acaba mai, per arribar a la Collada dels Pessons. Dalt de la Collada de Pessons vistes brutals, però no m’encanto gaire, m’han avisat que m’espera una forta baixada tècnica, i deu ni do, camí pedregós fins arribar al circ dels Pessons, però continua el camí per un sender tècnic, pedregós,… s’ha de vigilar molt, anem vorejant els llacs fins arribar al darrer i al restaurant que hi ha. Els 2kms darrers em cau la nit, i haig d’encendre el frontal, i anar amb molt de compte. És moment que decideixo parar i fer revisió dels peus, on un fort dolor en el taló dret em fa veure les estrelles quan trepitjo malament. NO!!! Una flictena impressionant, decideixo posar peu al riu i rebentar-la. Sembla que el dolor va millorant. Deixem els llacs dels Pessons, i prenen pista de baixada fins al Pla de les Pedres, on continua el descens fins les Bordes d’Envalira -avituallament i base de vida. Menjo una mica, hidratació, i prenc roba d’abrig per combatre la nit, ja que comença a fer fred. Aqui decideixo demanar material per curam els peus i em trobo amb la sorpresa que hi ha podoleg, doncs confio amb ell i deu ni do que rebè. En el moment de la sortida l’organització ens informa que em de sortir en grups de 3, res de sortir sols. Ens animem un grup de 5 i sortim direcció al coll del Pla de les Vaques (sortida amb fort ascens). Del Pla de les Vaques descens fins al refugi de Siscaró i, seguim baixant per la vora del riu, seguidament camí ample i pedregós fins arribar a la vall d’Incles (avituallament). De nou aqui, sessió de podoleg, nova flictena, aquests peus cada cop estant pitjor, però aquesta ultra és meva i decideixo continuar. De la Vall d’Incles pujada forteta, però que ràpidament es tornar mès suau, fins arribar al refugi i llac de Cabana Sorda. Aqui se’ns fa de dia, i apaguem frontals i els guardem, ja no faran mès falta. Ara ens toca afrontar la darrera pujada forta, fins assolir la cresta per una rampa molt severa. De la Cresta de la Cabana Sorda toca descens per camí pedregós fins al refugi de Cóms de Jan. Estic al Km 92, i per mi començar la part mès dura de totes, tot sortint del refugi me’n adono que les pujades em costa respirar, no cordino molt bè l’entrada amb sortida, el respirar és ràpid i s’agreujar amb un cansament. L’ascens a la Collada dels Meners s’esta fent eterna, no puc respirar, m’ofegava, la bronquitis donava senyals, els canvis de temperatura de la darrera nit, havien fent empitjorar, 4 passes endavant i 5min aturada per agafar aire. Es hora de trucar al Pemi, allò s’allargaria molt mès del que em pensava… I, NO POT SER!!! AIXÒ S’AVISA… m’esta esperant a META!!! Em queden 20km encara, però al meu estat… M’aixeco, no vull pensar, he de pujar, sigui com sigui, i pas a pas, respirant com puc, arribo a dalt la Collada. Ara nomès toca baixar, però el terreny és tècnic, no m’encanto i 2h mès tard sóc al Refugi Sorteny al seu costat, i amb la companyia del Pepito i la Marta. La veritat és que nomès de veure’ls recupero forces. Des del Refugi de Sorteny a Ordino nomès es separen 12km, però tot i ser baixada, es fan llargs, molta calor, el sol apretar de nou, però m’ho prenc en calma, pas a pas arribarem, i amb alguna al·lucionació (veig gent al costat del camí que realment són arbustos) arribo a Ordino, just al final del càmping hi ha el Pemi, que m’acompanyarà el darrer tram de carrera. I, despres de 41h28min entro per l’arc de meta amb un gran aplaudiment i…. FINISHER!!! HO HE ACONSEGUIT!!!

Compartir actividad