97

Running / Trailrunning

Marató Vall del Congsot '15

22/03/2015

06:03:02 42,61 km

La mítica i veterana Cursa de la Vall del Congost, de les més exigents del calendari. Aquest any la enfronto millor preparat que l'anterior, sabent que el darrer tram cal tenir una mica de reserva feta pel puja i baixa que l'"Abuelo" ens reserva al km37. Començo la cursa el dia abans, ja que estic "concentrat" a la fira del corredor al llarg de tot el dia a l'estand, on tinc el plaer de trobar-m'hi alguns Maasais, Ignasi i Xavi Martinez, i altres amics i coneguts: Joan Rius, tal i com ell s'autodenomina "mig-maasai" i els germans Ismael i Fernando.A les 5:30 sortim de Sant Celoni amb en Xavi Martínez i el seu nebot, Abel. És un gust poder compartir aquests moments prèvis de la cursa amb companys d'aventura, amb qui comentar la jugada i també distreure's de les cabòries pre-cursa. Una de les principals era quin calçat utilitzar. La pluja de les darreres hores feia pensar en un terreny relliscós i caldria un calçat agressiu. Em decideixo a utilitzar les Inov 8 Bare grip 200, amb plantilla de silicona a l'interior per augmentar una mica el drop 0 que tenen i guanyar també una mica de protecció contra les pedres que ens trobarem en alguns trams.La sortida la faig una mica endarrera del grup, així que toca anar avançant poquet a poquet corredors més lents, fet que em dona moral, sempre prefereixo anar de menys a més, però controlant forces per no pagar cara la broma als darrers kms.Gaudeixo molt de la cursa malgrat la seva duresa: el recorregut és espectacular, diversificat i amb avituallaments abundants. L'ambient insuperable!Arribo amb forces suficients al Tagamanent per fer una baixada a notable velocitat (no com els líders, eh!) fins al riu Congost, que creuo sense rumiar-m'ho massa, pel mig. Allà els músculs es queixen una mica, però em permeten una aproximació a la trona prou bona, tot i que quan el tereny comença a inclinar-se amunt, em veig obligat a reduir marxa. El puja i baixa que ve de regal en aquesta edició no enganya, és dur de collo...s, però gràcies a tenir uns quants corredors al davant, intento mantenir un ritme sostingut amb ells. La darrera baixada dono el que em queda per acabar a un bon ritme, arribar amb 6:03, el 97é de la general i 16é dels Veterans M. La familia crida i anima, però jo no sento ni veig res, la vista fixa a la meta i a la voluntària que em farà la darrera lectura del codi del dorsal. Igualment, gràcies familia per estar allà!!! Només vull felicitar a l'organització, voluntaris, sponsors i especialment a l'"Abuelo" i els seus germans que aconsegueixen mantenir uns estandards de màxima qualitat en aquesta cursa. Ens trobem a la muntanya, Visca el Trail!

Compartir actividad