34

Running / Trailrunning

Ultra els Bastions

06/06/2015

17:29:44 79,80 km

90 km, 6000m D+, malgrat les dades que el Suunto registra. A la tercera va la vençuda! Aquest cop si, després de dos intents fallits els anys anteriors, el primer per inclemències metereològiques i el següent per abandonament, aquesta edició de la Ultra dels Bastions sóc Finisher. Tot i no arribar amb la millor preparació física possible per un bon encostipat les dues setmanes anteriors, mentalment em sentia concentrat i preparat per assolir el repte. Els dos dies abans ja van començar els nervis, tot sovint em venia al cap la imatge del perfil de la cursa i havia de fer-la fora de la meva ment. Divendres arribem amb la familia a Ribes pocs minuts abans que tanquin l'entrega de dorsals. Tinc la sort de trobar-me tots els companys Maasais que també correran l'endemà, tant la Marató com la Trail: Jonathan, Kevin, Julio i Oriol la primera i Els germans Bernat i Arnau la Trail. Ells van cap al briefing i m'asseguren que m'informaràn del més important: material A o material B (el previst per pluja). En Jan m'acompanya i li faig prou dentetes perquè s'apunti a la Mini els Bastions. Això farà que, per horaris de la seva cursa no siguin a temps de veure'm arribar a Núria. Cap problema! Ens veurem a Pardines. Menys anar amunt i avall per ells i aprofitaran per fer els àpats tranquils a l'apartament on ens estem. Una vegada sopats i païts, amb tot el material a punt, toca provar de dormir. Els nervis no deixen conciliar el son amb facilitat i cal llevar-se d'hora (4:15 am) per esmorzar i anar cap a la sortida. Allà em trobo els germans Ismael i Fernando, amb qui comentem la jugada i atenuem el neguit previ a la cursa. Penúltim pas: verificació de material i cap a la zona de sortida. Passo els darrers moments abans del tret de sortida al costat d'un corredor italià amb bombi: justifica el seu ús dient que crea una càmara d'aire que l'aïlla de la calor i del fred. L'únic defecte és que si plou se li omple l'ala d'aigua... Sortida acompanyats del Thundertruck dels AC/DC retenint l'impuls de les cames que farien caure'm en l'error d'anar massa ràpid, em poso en mode ultra: concentració en sostenir un ritme còmode i tranquil, hidratar-me i menjar regularment, fer la meva cursa i oblidar-me de la resta. Així faig fent via per l'exigent i alhora espectacular recorregut dels Bastions. Amb el petiti incident on a Planoles jo i uns companys passem de llarg el control i hem de retorcedir, arribo al coll de la Barraca, on coincidim amb els corredors de la Trail. A partir d'aquest punt, especialment fins a Fontalba i Núria, he de fer el cor fort i mantenir el meu mode "ultra" per no deixar-me portar pel ritme superior d'aquests corredors, que amb menys kilometratge a les cames, encara frescos, van a una velocitat de creuer que no em convé. A l'avituallament de la Font de l'home mort puc saludar en Julio, company Maasai que fa la Trail i que està bé de forces i ànims. Segueixo fins a Núria, on em prenc un bon descans, menjo, bec, i encaro la pujada al Puigmal, a un relatiu bon ritme, però amb filosofia. De cop sento que xiulen i animen...aixeco una mica més el cap i veig en Marti i el seu gos, en Ramonet, que venen cap a mi. Quina alegria i quins ànims que em dona!!! Més endavant ja a pocs minuts de coronar el Puigmal em trobo un altre Maasai, en Roger, que també m'anima molt i m'acompanya els pocs metres que falten per arribar on hi ha el meu germà fent fotografies de la cursa: seva és la foto de portada d'aquesta activitat. Gràcies Ricky! El temps just de creuar quatre paraules i seguir amb més ànims per encarar una part dura de la cursa, l'etern puja i baixa de l'Olla. Amb filosofia vaig fent tot aquest tram, fent la goma amb els germans Fernando i Ismael, que van llençats a les baixades i que atrapo a les pujades. Aixi anem fent fins al coll de la Marrana, amb la calamarssada intensa inclosa que ens enganxa a mig camí. Des d'aquest punt els perdo la pista, ja que son més ràpids que jo als avituallaments (nota mental: tio, posa't les piles i ves per feina, no badis als avituallaments!). Supero el punt on vaig retirar-me l'any passat. Content de sentir-me amb forces i superar aquest límit mental, encaro la baixada cap al refugi de Coma de vaca, per on passavem a prop per encarar el Balandrau. Fruit de l'eufòria, em començo a deixar a anar a la baixada i pujo prou ràpid aquest cim. Torno a parar a l'avituallament, segurament més del que hauria de parar... i m'accelero, dintre del que cap, a la baixada cap a Pardines, punt que representa la victòria moral davant el repte. Si hi arribo se que acabo la cursa! 12 km de baixada em porten a la familia que m'espera en aquest poble encantador. L'emoció em torba una mica i entre aquesta i el fet d'haver baixat rapidet em fan sentir buit i esgotat. L'Imma no para d'animar-me i felicitar-me, sap, com jo, que gairebé ho tinc al sac! Increible la rebuda a l'avituallament, amb els aplaudiments de la gent que hi ha, se'm talla la veu i amb prou feines puc donar-ne les gràcies. Descanso i no puc practicament ni menjar ni beure. Si que estic força buit, però ni un moment em passa pel cap de deixar-ho! Respiro fons i engego de nou. Amb aquest impas, em passen un parell de corredors, el segon l'aconsegueixo superar durant la darrera ascenció, el Taga. Concentrat en la respiració per portar un ritme constant, sostingut, inspiro i espiro, avanço i no miro el rellotge. Conec el recorregut gràcies a l'entrenament de la setmana passada amb en Julio. El cel es va enfosquint, però no encenc el frontal fins al darrer moment, ja arribant gairebé al cim, on feia una estona que hi veia un parell de frontals. Tot just encendre'l, unes veus s'arranquen a animar-me i unes esquelles no s'aturen en cap moment ni quan arribo al darrer control. Un fil de veu em surt per la emoció per donar-los les gràcies per aquell darrer alè que em donen. "Només" queda la baixada, que la faig camianat, sabent que el corredor que porto al darrera el tinc prou lluny. Tot arribant a mitja baixada, sento petards, ara un, ara un altre...El Barça segur que ha marcat, segur que s'emporta la Champions. Es confirma mentre estic arribant a Ribes: cotxes tocant la botzina així ho anuncien. El darrer quilometre el faig corrent, arribo eufòric a meta, acompanyat d'en Jan i la Bel, amb l'Imma al meu costat immortalitzant el fet. Gràcies, familia, pel suport incondicional, us estimo!!! Colofò: un pastisset de celebració que m'espera a l'apartament...i que no em veig amb estòmac per gaudir fins l'endemà al mati. Gràcies, gràcies i gràcies!!!

Compartir actividad