Running / Trailrunning

UT TGN '15

26/09/2015

05:45:39 52,47 km

Era difícil i es va tornar impossible. Després d'uns bons entrenaments repassant una gran part del recorregut, només havia d'esperar el dia de la cursa i fer poc volum per mantenir les cames a punt, però una contusió fortuïta al genoll esquerre va fer que la setmana prèvia fos tota una incògnita. Semblava que anava recuperant, amb la ajuda d'alguns companys de Cos Cooperativa de Salut (Gràcies Xavi i Jordi!!!), però encara hi tenia molèsties, així que a la línea de sortida no sabia si correria 1, 2, 10, 40 o 84 km. Matinar i esmorzar a les 5 am és un mal necessari que en companyia de l'Isaac es fa menys pesat. Estava motivat i preparat mentalment per afrontar el repte. Pocs moments abans de la sortida puc saludar en Jordi Palouzié i desitjar-li sort en la cursa. Ens vam conèixer la setmana anterior, entrenant part del circuit i vaig saber que era el tercer de la Catalonia Ultra Cup. "Gaaaaas, Jordi!!!!". Ha estat un plaer conèixer un corredor com tu! Comença la cursa i malgrat les molèsties, puc seguir un bon ritme. El genoll, a mesura que passen els kms, sembla que va responent millor. Fins i tot hi ha moments que ni me'n sento! Però tot acaba resultant un miratge. En els trams en què passo de caminar pendent amunt a córrer, en pla o en baixada, el genoll respon amb fortes punxades. Estic cap al km 30. Decideixo donar-me una mica més de temps per veure si en trams corredors més seguits el genoll respon millor. No és així. Ja he passat Bràfim, km43 i el recorregut ens porta per asfalt cap a Renau. Valoro una bona estona si retirar-me o seguir, però caminant. Queda mitja cursa poc més o menys, i és una part que no m'agrada gaire. Havia visualitzat la meva arribada a Tarragona, pel costat de la muralla, creuant-la cap a la part del casc antic i entrant a la plaça de la Font per creuar la meta. No ho portaré a la realitat. No em ve de gust caminar tinguent forces per córrer, no em ve de gust ser sobrepassat constantment per altres corredors, no em ve de gust seguir per trams de pista, més pista o per asfalt. Seguir ja no té sentit. La decisió està presa. Aviso a l'Imma, que em quedo a Renau. Encara he de caminar uns 4-5 km. M'avancen uns quatre corredors. Quina merda! A Renau vaig començar els entrenaments del recorregut. A Renau acaba la meva cursa. La família m'hi recull, són un gran consol per a mi! Encara vam ser a temps d'anar a trobar l'Isaac al Pont del Diable. Donem ànims a tots els qui passen abans d'ell. Només se'ns ha escapat el primer, en Juan José Oliva, va com un tret! Arriba l'Isaac, que ha passat per dificultats digestives a Renau (què passa a Renau?!!!!), però s'ha mig refet i tot i confessar que està fet pols, acabarà la cursa, home i tant! queden només 9 km!!! De la cursa puc dir que el recorregut, a part de petits trams, no m'ha agradat, independentment que hi hagués poc desnivell. L'organització, però, molt bona, avituallaments abundants, marcatge força bo (només alguns trams creava dubte quan espaiaven les marques, sempre però dins del mateix camí), bossa del corredor sense pretensions, zona de sortida i arribada àmplies, però l'avituallament de meta una mica amagat...El millor: poder conversar amb els primers finishers tot esperant l'entrega de premis. Felicitats a tots els corredors de totes les categories, especialment als guanyadors de la Ultra: Juan José Oliva i Laia Díez! Ens trobem a la muntanya!!!

Compartir actividad