25

Running / Trailrunning

UT Vall d'Aran (Trail 47km)

08/08/2015

04:44:38 44,39 km

Agredolç Trail per la Vall d'Aran. Content pel resultat, decebut pel recorregut: a banda que la boira no ens va deixar apreciar els paissatges de la zona, pista i asfalt massa abundants pel meu gust en detriment del meu preferit corriol. Llàstima! Comença la cursa sabent que ens retallen 9km de la part emblemàtica del Montardo (finalment aquesta aproximació no son 9, sinó 5K), per raons de seguretat (massa boira perquè, en cas de necessitat, l'helicòpter poguès accedir a la zona), i també havent saludat un antic company d'Inefc, en Miquel Cabezas, que em ve a saludar poc abans del tret de sortida, quina alegria. no podem creuar massa paraules, la sortida és imminent! A veure si ens tornem a trobar i la podem fer petar una mica més ;) Surto prou ràpid i de seguida encarem les primeres rampes. Intento trobar un ritme còmode però viu, amb el que poder sostenir-me força endavant en les posicions de cursa, però sense desfondar-me. He de parar a pixar gairebé cada 30', quin pal, però si no ho faig, la incomoditat és massa gran. Arribo al CP1 (km9), a les pistes d'esquí de Baquèria Beret força fresc i iniciem la primera de les dues baixades tècniques de la cursa: pista d'esquí sense neu, tot herba mullada. Controlant i sense poder estalvair-me alguna que altra relliscada, arribo sense massa dificultats al corriol, prou divertit, amb alguns tobogants molt curts, que ens porta a una nova ascenció per una pista ampla que va serpentejant fins arribar a un punt on ens toca enfilar-nos encara més fort per un altra corriol. Aquest acaba planejant i portant-nos en pla fins al CP2 (km 27!, a 18 km del primer!). Allà hi arribo amb la Carme Tort just al davant, amb qui ens hem anat passant uns quants cops, però a partir d'aqui em desapareix de la vista (finalment fa 2ª fèmina a 10' per davant meu). Ens informen que ara és "tot plà i baixada". Excepte per un pujadó, això és així, i iniciem un descens força tècnic, el segon i darrer, que ens porta de nou a una pista ampla que ens va fent descendir sense treva cap al CP3 per on amb prou feines m'aturo, el just per ensenyar el dorsal. Aquesta pista interminable continua per asfalt, interminable també, ja acompanyat d'una pluja forta que només els darrers 2 km es torna més fluixa, ja encarant el darrer tram de cursa, ara de nou per corriol, i, ja al final, és fa imperceptible. Arribo a meta on m'espera la família, pacient i incombustible, animant-me. Gràcies guapos!!!! Bon temps, bona posició, mal gust de boca pel recorregut... Salut i cames!

Compartir actividad